"La lectura de bones pàgines de la literatura universal ens haurà fet comprendre que comunicar-nos amb paraules precises, imaginatives i adequades és un dels poders més fascinants de la creativitat humana i pot tenir unes repercussions insòlites, que no tenen res a veure amb les limitacions de la comunicació diària."

Isidre Grau

diumenge, 18 d’octubre de 2015

Viatge a Ítaca

Estem gaudint d'una Odissea molt especial, la dels germans Coen a O brother! Where art thou?. M'alegre que us agrade aquesta road-movie, que conta, per enèssima vegada, el que Homer escrigué fa vint-i-huit segles (torne a recomanar-vos La llavor immortal, de Balló i Pérez, sobre la recurrència dels arguments literaris, fílmics... entre d'altres).
I, mentre pagueu el preu per haver-ne gaudit (ai, els exercicics, necessaris i treballosos alhora!), no puc deixar de remetre-us al poema de Kavafis i a la cançó que Lluís Llach en va fer. Preciosos. I un altre exemple d'intertextualitat.
Intertextualitat... Mmmm... Un altre tema per treballar. Busqueu altres Ulisses a la literatura, al cinema, a l'art... Feina teniu!

dimarts, 6 d’octubre de 2015

L'heroi als poemes homèrics... i al nostre món

Avui he eixit sense gens de veu de la classe (xarreu bona cosa, i a última hora....), però ben il·lusionada en comprovar com us fan pensar, i sentir, els textos homèrics. Del text, al debat, i d'aquest, al post.
Podeu tractar algunes de les facetes que s'han anat lligant al llarg de la sessió, relacionar el concepte d'heroi d'algunes cultures antigues amb el que ens "venen" al cinema, o amb l'heroïcitat quotidiana, prosaica, de molta gent que lluita sense armes per un ideal, per la família, pel benestar dels desfavorits...
El fet que una epopeia escrita fa tants segles suscite tant d'interés, posseïsca tanta complexitat psicològica, siga tan tendra i dura alhora... és un dels motius pels quals els textos d'Homer tenen categoria d'universals.

I, com que prompte farem una ullada a l'Odissea , i si us agrada el cinema, una recomanació: O Brother! (Joel i Ethan Coen). Una delícia.

Minimàlia.Tastets de cultura


Minimàlia és una pàgina web que ens regala, dia rere dia, un pensament, un sentiment, un tast de poesia. Poesia i cultura necessàries per viure amb humanitat en un món mecanitzat.
Avui ens ha dut aquesta reflexió, vinguda d'un país i una època ben llunyans:

Un poema és bo quan l'últim vers fa que el pensament s'estengui sense fi (Wang Changling, poeta de la dinastia Tang-698 a 756).
I, seguint el fil dels enllaços, he arribat a una selecció de poemes clàssics xinesos, traduïts per Manel Ollé (i versionats en català per Eduard J. Verger) a Petit tast de poesia xinesa. Una troballa preciosa!